ESTÍMUL - Revista de la Canonja

NOU NÚMERO DE L'ESTÍMUL!!!

2011-10-03T11:55:00.000+02:00

Ja podeu llegir en exclusiva la nova edició de l'Estímul, la número 30, corresponent als mesos de juliol, agost i setembre! L'enllaç és el següent: http://en.calameo.com/read/0004378700550d891786b

NOU ESTÍMUL! "75 anys del primer Estímul. Mantenim la 7a publicació més antiga de tot Catalunya"

2011-07-20T10:55:00.000+02:00

Ja podeu llegir en primícia l'edició on-line:

http://es.calameo.com/read/0004378702e7fdd72d893

Esperem els vostres comentaris i suggeriments!!!

Tots fem l'Estímul!! Tots fem la Canonja!!!

Ja podeu consultar el nou Estímul, amb l'especial Eleccions Municipals!

2011-05-10T12:32:00.001+02:00

Ja està disponible la versió on-line de l'Estímul 28 (març/abril de 2011). Podeu consultar-lo en primícia, abans que arribi la setmana vinent a les cases!

http://es.calameo.com/read/000437870d2cbb85ae88a

Deixeu els vostres comentaris, observacions i suggeriments contestant aquesta entrada de l'Estímul Blog.

Moltíssimes gràcies!!!

TAULA RODONA (6 de maig)! Les eleccions municipals a la Canonja

2011-04-15T11:35:00.004+02:00

L'Estímul -revista de la Canonja- i l'Orfeó Canongí estem organitzant una Taula Rodona per al proper divendres 6 de maig a les 8 del vespre a l'Orfeó Canongí en motiu de les properes eleccions municipals del 22 de maig. Ja hi ha confirmada la presència dels candidats Roc Muñoz (PSC), Cori Roca (CiU), Jordi Gené (ERC) i Jacinto Moreno (PP).

Si teniu suggeriments, preguntes o temes que voleu que es presentin durant el debat, podeu enviar-nos-les a estimul@orfeocanongi.com o afegiu un comentari a aquesta entrada de l'Estímul Blog.

Podreu trobar tota la crònica amb els punts d'interès d'aquest acte en l'Estímul que sortirà just abans de les eleccions municipals.

També podeu enviar-nos temes que cregueu d'interès, perquè mirarem d'impulsar bimensualment aquests espais de debat i opinió que considerem tan enriquidors i positius per al foment i millora del poble de la Canonja.

Gràcies per la vostra participació!!

NOU ESTÍMUL: "Un Poble en marxa"!!!

2011-02-09T16:42:00.001+01:00

Estimats lectors,

Ja podeu consultar -en exclusiva- la nova edició de la revista de la Canonja! El número 27, corresponent a gener/febrer de 2011.

Podeu llegir-lo on-line accedint a l'enllaç que trobareu sota la capçalera d'aquesta web. O directament a:
http://es.calameo.com/read/000437870a0da8da50e06

Us animem novament a participar de la revista del poble, enviant-nos les vostres cartes, fotografies, articles, cròniques, crítiques, suggeriments, receptes, recomanacions... a estimul@orfeocanongi.com o a la bústia de l'Orfeó Canongí (Plaça Mestre Gols, 4. 43110 La Canonja), situada a la porta lateral -al costat del bar-.

Moltíssimes gràcies!!!

NOVA EDICIÓ DE L'ESTÍMUL!

2010-12-29T11:09:00.004+01:00

L'Estímul reemprèn la seva tasca amb el número 26, corresponent als mesos de novembre i desembre; una edició especial per la independència de la Canonja, amb un monogràfic i entrevistes a membres destacats i involucrats en l'etapa de transició cap a la recuperació de la identitat, com l'ex alcalde Josep Canadell i Veciana, el fedatari Ponç Mascaró i Forcada, el cronista Raül Vilanova i Mata i el president de la junta pro-gestora de l'ELM Llorenç Navarro.

En l'editorial es fa menció a la reorganització de l'equip de redacció de la revista, que ha possibilitat -de moment- la continuïtat de la seva tasca, i un prec especial als canongins i lectors de participació i interacció per donar sentit al principal objectiu de la revista, que és recollir opinions, reflexions, comentaris i el dia a dia del poble.

Podeu consultar i descarregar-vos l'edició on-line des de la pàgina web de l'Estímul blog: www.estimul.org

ESTÍMUL núm. 26 (novembre/desembre de 2010)

XXVIII DESENA i DIMARTS CULTURALS DE L'ORFEÓ CANONGÍ

2010-11-19T09:07:00.002+01:00

XXVIII DESENA CULTURAL

DIMARTS CULTURALS

Vegeu-ne la programació completa a www.orfeocanongi.com

HOMENATGE A RICARD SALVAT (19/11/2010)

2010-11-16T10:39:00.003+01:00

Aquest divendres 19 de novembre tindrà lloc un homenatge a Ricard Salvat, l'escriptor i director teatral (un dels noms de referència del teatre català) tan vinculat a la Canonja. L'acte és organitzat pel Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví, i amb la col·laboració del Patronat de Cultura i l'Ajuntament de la Canonja. A les 8 del vespre al Castell de Masricart.

Hi intervindran:

- Josep Llop:

La percepció popular

- Francesc Roig:

Aportacions culturals a la Canonja

- Xavier Grasset:

Lectura del text "El meu Ricard Salvat", d'Isabel Clara Simó, escrit per aquest acte

La meva visió de Ricard Salvat

EDITORIAL: L'ESSÈNCIA D'UN POBLE

2010-08-13T10:46:00.001+02:00

Enguany la Canonja ha recuperat la seva plenitud. I, com tot poble, és reflex de la seva pròpia identitat. En el mirall, una identitat forjada a base d’anys d’història, de tant d’esforç, d’implicació de la seva gent en la construcció i manteniment d’un teixit associatiu propi, potent, sòlid, que ha estat sovint motiu de respecte i d’orgull. Un poble que s’ha mostrat viu. Amb anhel de vida.

Però si aprofundim la mirada en la situació actual d’aquest ric patrimoni que hem heretat, observem que l’estat de les entitats i associacions és –quasi sense excepció– crític: la seva activitat, en comptes d’enfortir-se paral·lelament al (potser desmesurat) ritme de creixement del poble, s’esvaeix de manera molt alarmant. La manca d’implicació de part de la societat canongina per donar relleu o –almenys– recolzament o participació activa fa que aquesta situació sigui insostenible... I no ens enganyem, és principalment qüestió de voluntat pròpia i estima pel poble: els exemples de la gent que mostra implicació altruistament en multitud d’activitats alhora són testimonis de gestió de la disponibilitat. Si volem preservar l’essència del poble, aquesta reflexió ens hauria de remoure el nostre sentiment canongí.

I l’Estímul n’és un dels exemples més clars; i podria ser el primer d’aquests grans actius canongins en perill d’extinció en desaparèixer. Han estat constants les crides des del propi mitjà, fent palès el greu problema de la necessitat sobretot del relleu urgent en la coordinació i de suport en l’equip de redacció. També de col·laboració ciutadana participant en l’enviament d’opinió i de contingut. I ha arribat el moment ja anunciat sense haver-ne obtingut cap resposta positiva. Aquesta és, doncs, l’última crida per mirar de salvar la que des de 1936 (i durant 3 etapes diferents) ha estat la Veu d’un poble, la memòria històrica de la Canonja! Si el seu camí s’atura difícilment podrà tornar a reviure...

Si no arriba un punt d’inflexió en l’actitud i implicació dels canongins i canongines, qui sap si el poden seguir en un termini no gaire llunyà moltes associacions que han donat i donen l’essència de la vida al poble: el Centre d’Estudis, la Nova Amistat, l’Orfeó Canongí, l’Agrupament Escolta, la Canonja-3, Càritas Parroquial, el Club Ciclista, el Motor Club, el Grup de Gegants, el Club Excursionista, el Grup Hípic, la Mina del Comú, l’Escola de Música, la Cooperativa Agrícola, el Col·lectiu de Dones, el Club de Futbol, o tantes i tantes altres... Algunes de molt antigues i d’altres de més noves, però absolutament totes necessiten de la implicació de més gent per tal de no caure en el desgast de qui va al davant, perquè el problema endèmic és trobar el relleu de juntes i equips de treball.

Com deia el poeta Alphonse de Lamartine: “Un poble sense ànima esdevé només una multitud”. Tots i cadascun n’hem de ser conscients i en som partícips: sobretot el jovent, però també les generacions de mitjana edat i la gent gran. Així com també s’hauria de fomentar i mostrar la realitat cultural canongina al gran nombre de nouvinguts i infants, incentivant-los a que hi participin decididament.

De tots depèn que la Canonja no sigui un poble inert. Seria paradoxal que ara que hem recuperat la independència, permetéssim que un bé cultural de tant de valor, que és de tota la Canonja, morís.

TOTS FEM L'ESTÍMUL

Preservem la Veu del poble!

La Junta Directiva de l’Orfeó Canongí

Plaça Mestre Gols, s/n. 43110 - La Canonja
orfeocanongi@orfeocanongi.com
Telèfon: 607-59.47.91

SALVEM L'ESTÍMUL! (David Marca Cañellas)

2010-08-04T14:53:00.002+02:00

Fa temps que la incerta continuïtat de l'Estímul crea una situació angoixosa a tots els que estimem l'Orfeó i treballem per la publicació. És evident que és difícil aconseguir l'equip que es faci càrrec de l'edició mensual i hom pensa que cada nou exemplar podria ser l'últim. Prop de trenta dos anys ininterromputs de la revista han acreditat la seva personalitat. El nivell assolit és una referència de la premsa comarcal. Ha estat molt més que la veu de l'Orfeó: ha fet de notari fidel d'un poble que ha tingut una vida intensa. La usurpació de la municipalitat, la industrialització, l'evolució d'agrícola a comercial, residencial i refugi d'immigrants, i l'allau d'infraestructures viàries i logístiques que ha patit, han desfilat per les seves pàgines amb rigor periodístic. Ningú ha fet més que l'Estímul per recuperar la municipalitat. El 1998 liderà la segregació de Tarragona amb una intensa campanya de conscienciació, que l'ajuntament recollí. Seguí clamant com sempre per l'atropellament, reclamant justícia i mantenint el caliu, esmorteït pels anys transcorreguts.

No es tracta ara d'enlairar mèrits o de criticar errors comesos, dels que de tot hi ha hagut. No és el moment -no toca- de reprotxar aquesta o aquella feta. Es tracta de quelcom molt seriós, per damunt dels protagonismes, de les institucions canongines i, fins i tot, del propi Orfeó Canongí: salvar l'Estímul, en perill imminent d'extinció. El problema no es pas el dèficit del finançament, afirma el president, sinó les grans dificultats per trobar persones que es vulguin involucrar en les tasques de redacció i edició. Així, l'equip actual i la directiva, vista l'apatia, es veuen forçats a valorar seriosament l'opció de retirar-ne la publicació sense horitzó de data per reactivar-la. Hom creu que si s'interromp, difícilment es tornarà a publicar. És una situació sense precedents a la Canonja, on sempre hi ha hagut persones altruistes disposades a fer quelcom de profit per a la cultura i la convivència, fent la vida amable en un poble peculiar.

Encara que repetitiva, entenc que un xic d'història de la segona època de l'Estímul recordarà els fets i il·lustrarà els lectors. Molt extractada, és la que segueix:

- El 1979, el president Sebastià Falguera proposà a Raül Vilanova l'edició i direcció de l'Estímul. La seva trajectòria cívica va fer que hi confiés plenament. El projecte que aquest presentà a la junta de l'Orfeó, va ser el d'una senzilla publicació artesana, amb l'únic objectiu d'informar de l'activitat cultural de l'entitat. L'adjudicació de l'edició exigí l'autogestió econòmica i donà llibertat total pel que feia al contingut. El primer exemplar de la segona època sortí l'11 de març de 1979. L'edició no va costar mai ni un ral a l'Orfeó.

- La redacció va ser: Raül Vilanova Mata, director. Anton Mañé Sendra, Salvador Rion Subirats i Xavier Canadell Gran, redactors. Sebastià Bofarull Gallés, dibuixant. L'abril s'afegí Jaume Gils, articulista i el maig, l'espai d'ironia i humor "Cloradu i Baballona", de Claudi Nolla. L'octubre, Santi Gradillas amb el dibuix de portada, i Sebastià Barrufet i Robert Bofarull, articulistes. El 1981 ho vaig fer jo ocasionalment i després a cada edició.

- En el número 24, de gener de 1981, va aparèixer el primer article amb el tema de l'ELM. Aquest seria recurrent. El 1983 es van començar a publicar, extractats, els plens de l'Ajuntament: un pas endavant molt ben vist. El gener de 1984 s'incorporà Luís F. Valero, iniciant la publicació de temes d'opinió municipals i polítics, amb el que l'Estímul s'amplià amb una nova vessant informativa i s'afegí el subtítol "Diari de la Canonja". El 1985 es pactà un concert entre l'ajuntament i l'editora, assegurant la informació municipal i la continuïtat de l'Estímul. El regidor Luís F. Valero va tenir-hi un paper destacat.

- L'extraordinari de juny de 1986, dedicat al 50è aniversari de l'Estímul, amb l'edició facsímil del primer exemplar del 1936, entre un allau d'elogis, destacava el fet d'involucrar l'Estímul amb els fets canongins: municipals, culturals, esportius, associatius, festius, socials i polítics. Van ser anys d'esplendor, amb creixement de pàgines, redactors i col·laboradors. L'octubre de 1992 s'incorporà a la redacció Jordi Vilanova Llombart.

- Josep Torrents Alberich, de la redacció d'El Punt, a Tarragona, el 1998 s'incorporà a la revista. Va planejar i proposar un disseny actual. A partir de gener del 2000, totalment reestructurada i impecablement editada, es projectà encara més. Un fet desagradable motivat pels escrits amb pseudònim, el juny de 2000 va provocar l'exclusió de cartes anònimes i la desaparició de "La llàntia", de l'entranyable "Celestina", i de "Don Quijote y Sancho Panza". Coautor del conflicte L.F. Valero, el març de 2002 es retirà.

- Emparat amb la llibertat d'expressió, la publicació tractà temes municipals i de partit talment un diari independent i esdevingué el problema. L'ajuntament, en represàlia, rescindí el conveni sense avís previ el 27 gener de 2005 i la revista restà amb problemes financers. Una assignació de l'ajuntament de Tarragona de gener de 2006, restablí l'equilibri. La guerra havia esclatat. El febrer de 2007, la nova junta directiva es proposà modificar l'estil i contingut de la publicació i l'equip de redacció -dos homes solament-, es retirà a final d'any. El gener de 2008 debutava un nou equip de redacció, encapçalat per Joan Pons Solé, amb retocs importants de contingut i disseny, i la supressió de les controvertides crítiques. El setembre de 2009, per raons professionals, Joan Pons deixà la coordinació de l'edició a mans d'Alba Cañellas i Toni Guillemat. Aquests, amb dificultats però amb esperit, lluiten per a la continuïtat de l'edició. Han fet gestions prop dels possibles col·laboradors, institut i agrupacions, sense resultats. S'ha d'aplaudir l'esforç!

- L'última editorial sorprengué pel realisme. Del poble, ressaltava l'apatia, la manca de participació i la retrògrada iniciativa festiva municipal. De l'Estímul diu: "La redacció ha convertit el que era una revista mensual, capaç d'expressar la realitat i voluntat canongines al marge de la veu de l'ajuntament, en una publicació que, amb penes i treballs, apareix cada dos mesos". Hom endevinà la imminència d'un greu problema de continuïtat, corroborat per el comunicat en la reunió que va tenir lloc el dimarts dia 27 de juliol, amb assistència del president, la redacció de l'Estímul i els col·laboradors.

Aquesta és, tot i que suscintament, la història de la segona època de l'Estímul.

Retirar-lo seria una vergonya per l'entitat i per un poble que ha perdut molts trets que l'identificaven. Si bé és impensable l'entusiasme desbordant de la primera època del 1936 -impossible amb les formes de vida actuals-, s'ha demostrat palpablement durant 32 anys, que és realitzable l'edició de l'Estímul a mans de no professionals, sense cap mena de retribució, que solament estimin el poble, l'Orfeó i l'Estímul. Fins ara, el sol fet de saber que és difusió de cultura, informació ciutadana i vehicle d'expressió dels sentiments dels canongins amb inquietuds, ha estat la paga del seu treball altruista.

La preparació del jovent actual és molt superior a la de 30 anys enrere. L'evolució del percentatge de titulats superiors ha estat espectacular i el nivell de cultura dels joves canongins no té res a veure amb el d'aquella gent voluntariosa que, molts d'ells, havien fet primària i prou. Llavors, com és possible no aconseguir una quinzena de joves que agafin la torxa de l'Estímul? La Canonja mereix la continuïtat d'una publicació que l'identifica, el defineix i el posa com a exemple cultural de comunitat que no vol deixar perdre les seves arrels. Deixarem que el poble es converteixi en una col·lectivitat amorfa, sense horitzó, habitat sols per individualistes? Es perdrà en el pou sense fons de la història viscuda i oblidada, el treball de tants anys d'uns canongins voluntariosos? No és possible!

La crida és patètica. A principi dels anys quaranta, la Luftwaffe alemanya començà a bombardejar les ciutats d'Anglaterra massivament, amb bombarders protegits per caces Messerschmidt, molt superiors als Spitfire anglesos de la RAF, els quals no podien contrarestar-los. Frank Whittle, enginyer aeronàutic anglès, greument malalt, amb un petit equip de tècnics i mecànics, amb grans esforços i dificultats desenvolupà un motor a reacció experimental amb èxit. Aplicat als caces de la RAF, a partir del 1942 pogueren parar en bona part l'ofensiva aèria alemanya. Winston Churchil, acabada la guerra, va dir amb ocasió de l'homenatge fet a Frank Whittle i el seu petit grup: "Mai s'havia fet tant per a tants, per tant pocs!". Churchill sempre va saber dir el més adient a cada ocasió.

Difícilment es podria trobar una frase millor per honorar la gent que ha treballat per a l'Estímul. Sorgiran salvadors per a una nova etapa? Esperem-ho confiats.

David Marca Cañellas

PROGRAMA DEFINITIU DE LA FESTA MAJOR

2010-08-03T13:08:00.000+02:00

DIVENDRES 13

Vestida dels gegants Bià i Esperança i primera balladeta de la Festa Major
Has fet ballar mai un gegant? T’hi atreveixes? No t’ho pensis més i endavant!!!
Plaça del Castell. 2/4 de 8 del vespre
A càrrec dels amics dels gegants de l’Orfeó Canongí

Pregó de Festa Major
Sala noble del Castell de Masricart. 2/4 de 9 del vespre
A càrrec de l'Hble. Sra. Marina Geli i Fàbrega, Consellera de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya

Un cop finalitzat el pregó:
Anada d’autoritats a l’encesa de la tronada amb l’acompanyament dels gegants i el grup de grallers de l’Orfeó Canongí

Tot seguit:
Tronada popular a l’avinguda de les Garrigues
A càrrec de la pirotècnia Ángel Baldayo

A continuació:
Correfocs
Amb els diables de Tarragona
Itinerari: Carrer Poetes Bertran, Avinguda M. Carrasco i Formiguera, Plaça del Castell, Carrer Masricart, Carrer Raval fins davant de l’Ajuntament i remullada final
Participació al correfoc dels Gegants Bià i Esperança fins a la Casa de la Vila, on descansaran fins l’endemà que també tindran molta feina.

Ball de Festa Major
Plaça de Catalunya. A les 12 de la nit

amb l'Orquestra Tandem

DISSABTE 14

Matinades
Com ja és tradicional a les nostres contrades al matí de la jornada castellera
Sortida des del carrer Raval. 8 del matí
Itinerari: Sortida de la font de la Raval, Garrigues, Alcalde Marian Fonts i Ciurana, Nou, Ravaleta, Sant Sebastià, Antigons, La Florida, Marina, Mestre Gols.
a càrrec dels grallers de l'Orfeó Canongí i Trabucaires de la Unió Anelles de la flama de Valls

Campionat de natació
Piscina municipal. De 10 del matí a 1 del migdia
Inscripcions al Poliesportiu
Organitza Regidoria d’Esports

Concurs d'escalada
Per a nois i noies d'entre 10 i 17 anys
Rocòdrom del Club Excursionista la Canonja. De 10 del matí a 2 del migdia
Organitza Club Excursionista la Canonja

Torneig de Pro Evolution Soccer 2010
Poliesportiu Municipal. D’11 del matí a 7 de la tarda
Organitza Regidoria de Joventut

Entrega de trofeus del campionat de petanca
Plaça de Catalunya. 12 del migdia
Organitza Regidoria d’Acció Social

El Temple d’Agni
Avinguda Collblanc. 1 del migdia
Espectacle Infantil a càrrec de la companyia Passabarret

Exhibició castellera
Davant de l’Ajuntament. 2/4 de 7 de la tarda
Colla jove de Tarragona i Nois de la Torre
Amb la presència del President de la Generalitat M.Hble. Sr. José Montilla Aguilera

Hip Hop Jam La Canonja i Skate Park
Plaça Ernest Lluch. De 7 de la tarda a 4 de la matinada
Organitza Regidoria de Joventut

Chacovachi
“Cuidado!, un payaso malo puede arruïnar tu vida”
Carrer Raval. 8 del vespre
Espectacle de Clown produït per Passabarret

Havaneres i rom cremat
Davant de l’Ajuntament. 2/4 de 10 de la nit
Grup Port Vell

Gran ball de Festa Major
Plaça de Catalunya. 12 de la nit
Orquestra Swing Latino

Tot seguit
DJ Jove fins la matinada

Organitza Regidoria de Joventut

DIUMENGE 15

Primeres matinades de Festa Major
Sortida des de Mestre Gols. 8 del matí
Itinerari: Sortida de la font de la Raval, Marina, Verge de les Neus, Masricart, Plaça del Castell, Major de Masricart, Escultor Martorell, Carrasco i Formiguera, Poetes Bertran, Garrigues, Bisbe Miquel Domènech i Veciana, Devesa, Sant Antoni, Raval i Mestre Gols
A càrrec de grallers de l'Orfeó Canongí i Trabucaires de Valls

Jornada popular al Poliesportiu
De 10 del matí a 10 de la nit

Trobada d’amics de l’aeromodelisme
De 10 del matí a 12 del migdia. Tram final del carrer Escultor Martorell
Organitza Motor Club la Canonja

Anada a ofici amb els gegants Bià i Esperança i la Cobla Principal de Tarragona
Sortida des de la casa de la vila. 2/4 de 12 del migdia

Ofici de Festa Major
Missa solemne en honor a la Mare de Déu d’Agost.
Com s'escoltava antigament i com s'escolta actualment a moltes esglésies de les nostres contrades, aquest any sonarà de nou la gralla en el moment de l’Ofertori.

Processó per la part alta del poble amb la cobla i els gegants
Toc de processó

Ballada dels gegants Bià i Esperança i sardanes
Carrer Raval. 1 del migdia
A càrrec de la cobla Principal de Tarragona

Partit de futbol de Festa Major
Camp de futbol municipal
CF La Canonja - UD Espanya Canonja

Finals del campionats de Futbolí, Dards, Ping-Pong, billar de Caramboles i Dòmino
Local de l’Orfeó Canongí, a partir de les 5 de la tarda
Organitza Orfeó Canongí

Maku Jarrat
Carrer Raval. 7 del vespre
Artista de carrer

Concert de Festa Major
Plaça de Catalunya. 2/4 de 9 del vespre
a càrrec de l’Orquestra Volcán

Gran ball de Festa Major
Plaça de Catalunya. 12 de la nit
a càrrec de l'Orquestra Volcán

Tot seguit
DJ Jove fins la matinada

Organitza Regidoria de Joventut

DILLUNS 16

Bicicletada popular
De 9 a 11 del matí
inscripcions al poliesportiu el mateix dia
Organitza Regidoria d’Esports

Festa aquàtica
Piscines municipals. D’11 del matí a 1 del migdia
Entrada gratuïta
Organitza Regidoria d’Esports

Vermut i paella popular
A la rambla Collblanc. 1 del migdia
Preus populars 3 Euros
Venda de tiquets a l’Ajuntament
Dies 9, 10, 11, 12 i 13 de 5 a 8 de la tarda
Venda de tiquets al Castell
Dies 12, 13, 14 i 15 de 5 de la tarda a 8 del vespre

Canonjaventura
Plaça Ernest Lluch. De 5 de la tarda a 8 del vespre
Inscripcions a la mateixa plaça a 2/4 de 5 de la tarda

Antares: Emoció en moviment
Avinguda de les Garrigues. 10 de la nit
Malabars

Castell de focs
Zona de les Garrigues. 11 de la nit

A càrrec de la pirotècnia Ángel Baldayo

Jornada popular al Poliesportiu
diumenge dia 15
Durant tot el dia campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple
Exhibició de kayac polo
De 10 a 11 del matí
Activitats infantils (de 3 a 5 anys)
Circuit vial motos feber
Circuit psicomotricitat
D’11 del matí a 1 del migdia
Classe popular d’aquagym
De 6 a 7 de la tarda
Classe popular d’spinning
De 9 a 10 de la nit
Inscripcions limitades
Exhibició de Karate
10 de la nit

APUNTS PER LA REBEL·LIÓ (Lluís Miquel Hurtado)

2010-07-02T18:12:00.003+02:00

Que la primera gran proposta que s’engegui a la Canonja després de la segregació sigui la convocatòria d’un referèndum no em sembla malament. Que al nostre poble hi hagi encara gent amb voluntat d’enfrontar-se a l’actual aberració legislativa de l’Espanya constitucional ho trobo molt bé. I que això ajudés a posar els ciments a una futura rebel·lió social contra un estat que cada dia demostra que tant econòmicament com política és un gegant amb els peus de fang... Això seria fantàstic!

Els mitjans de l’Estat espanyol van fer ressò solsament de la primera convocatòria de referèndums per la independència, pel fet de ser la gènesi del procés i pel petit esvalot jurídic organitzat que va acabar sense èxit pels inductors d’aquest. Un cop superat aquest mur, el silenci mediàtic que ha comportat la resta d’onades de referèndums es pot llegir, crec, de dos formes. La primera, la qual respon a la meva opinió, és la de la por. La única defensa que es té en un estat democràtic contra una opinió contrària a la que es pretèn imposar és la de la ignorància. El silenci per un costat, i fer la guitza per l’altre, dissimulant. Molt més soroll es va fer davant la proposta similar de l’ex lehendakari Ibarretxe i molt més silenci es va fer al Cabanyal. El referèndum basc va ser paper mullat i a València els tribunals han aturat els derrocaments. Va de proporcions inverses, cosa que ens pot fer pensar que el percentatge d’èxit no sempre radica en el suport mediàtic que rebi la moció.

Ja són més de 450 municipis catalans els que han fet la consulta i 486.589 vots. Una participació que passa del 20% de mitja en els municipis que han organitzat les consultes. Amb aquestes dades, la premsa nacional s’anima a fer, en alguns casos, una segona lectura, la del fracàs. El got mig buit o el got mig ple? Fiquem l’aigua en un vas de laboratori i fixem-nos en el nivell on es troba la superfície.

La justificació del fracàs del referèndum es fa en base als resultats en altres processos electorals haguts en els darrers anys. Aquesta és la primera victòria dels organitzadors del referèndum, doncs aquesta comparació implica l’acceptació de la votació dins uns paràmetres oficials, i per tant, legals, que venint de l’enemic, no està malament. Més enllà i repassant les dades estimades referents al preu de les campanyes electorals durant les darreres convocatòries (difícils de trobar, la llei no obliga als partits a declarar quina és la quantitat que reben de mans privades; perquè en reben de mans privades, concretament 17’5 milions d’euros el PP entre 1993 i 2002 segons IU) i fent una anàlisi comparativa respecte les inversions fetes als pobles per plataformes, la gran majoria sense subvenció ni suport institucional o privat, els resultats no poden respondre de cap manera a un raonament pessimista.

Esgrimir el contrari, que són il·legals, tampoc porta a la raó. Insistir en aquesta línia és afirmar que gairebé 500.000 persones han comès un delicte de forma deliberada. Dit d’una altra manera, és atribuir un crim al 8,5% aproximadament dels catalans. No sé, a mi això em sembla un pèl escandalós. Així mateix, també il·lusionant que tanta quantitat de gent hagi decidit enfrontar-se a l’estat de dret espanyol. Això diu molt de la salut democràtica d’algunes persones d’aquest país, que entenen que si el poder legislatiu fa les lleis i el poder legislatiu l’escull el poble, el poble escull les lleis. I aquest argument es pot lligar a allò que recorda el pare constitucionalista estadounidenc Thomas Jefferson, qui afirma que “governar és seguir el dictat de les majories tenint en compte raonablement a les minories”. En resum, que no tant sols governar en contra d’allò que es suposa és una minoria si no també titllar-la de delinqüent suposa un greuge que a hores d’ara encara s’ha respost amb prou pacifisme.

No crec que organitzar una consulta sobiranista de caire gairebé festiu com la que s’està desenvolupant, on pot guanyar tant el si o el no perquè a ningú se li posa una pistola al cap per votar, sigui una major falta de respecte que calumniar des de les elits polítiques i socials, fer el buit institucional o el silenci mediàtic. L’abstenció es pot llegir de moltes maneres, jo he deixat anar algunes, però hi ha moltes més. Una d’elles, per exemple la submissió quasi sodomitzada (perquè hi ha violència exercida, explícita o simbòlica) que executa el sistema polític i mediàtic espanyol, agafats de la mà en aquest cas, la qual ha aconseguit ensinistrar i desactivar a gran part de la població espanyola. I en un Estat com aquest, opino, SOLS LA REBEL·LIÓ SOCIAL apunta la direcció a seguir.

Que tingueu una bona diada de referèndum!

Lluís Miquel Hurtado Coronado

EL JACIMENT DE LA BOELLA AL PROGRAMA "SOTA TERRA" DE TV3

2010-06-22T15:08:00.000+02:00

TV3 va dedicar el capítol del dilluns 21 de juny al jaciment de la Canonja, on l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va localitzar-hi restes de mamut en el seu projecte de recerca, per tal de cercar-hi rastres de l'Homo Antecessor, l'espècie descoberta a Atapuerca i que viure a Europa fa gairebé un milió d'anys, i que el reusenc Salvador Vilaseca als anys 70 va teoritzar sobre la seva presència a la Boella.

L'equip de "Sota Terra", presentat per Fermí Fernàndez i Eudald Carbonell, va comptar amb Josep Vallverdú -director de l'excavació- i també els membres de l'IPHES Palmira Saladie i Andreu Ollé per a elaborar aquest reportatge.

Podeu veure'n el vídeo al següent enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/2976950

O visitar la web del programa:

http://www.tv3.cat/sotaterra

RESULTATS DE LA CANONJA DECIDEIX!

2010-06-22T14:44:00.001+02:00

La Canonja ha efectuat aquest passat diumenge 20 de juny la consulta sobre la nació catalana, afegint-se, en un clar gest de recuperació de la normalitat i naturalitat coma poble, als 511 municipis (un 54% del total de Catalunya!) que ja l'han organitzat.

RESULTATS DE LA CONSULTA A LA CANONJA!
- Participació: 416 sobre un total de 4363, que significa un 9,53%

Resultats:
- SÍ = 356 vots (85,58%)
- NO = 44 vots (10,58%)
- BLANCS = 10 vots (2,40%)
- NULS = 6 vots (1,44%)

http://www.decidim.cat/index.php?option=com_consultes_populars&mostra=resultats&municipi=832

Donades les característiques de la Canonja que tots sabem, i davant la manifestació de no implicació des de diversos sectors massius al nostre poble, si extrapolem aquesta dada al percentatge d'electorat actiu (per exemple, un 58,9% en últimes eleccions de 2007) podem considerar aquesta mobilització inclús com més alta de l'esperada; i més si tenim en compte que en aquesta ocasió s'ha obert la consulta a residents estrangers i a menors de 16 i 17 anys (donada la poca participació d'aquests, això també ha contribuït a fer baixar notablement el percentatge), com es pot comprovar a les dades publicades per la Coordinadora Nacional:

http://referendumindependencia.cat/municipis/resultats/20J/

També cal remarcar la feina feta per la plataforma La Canonja Decideix, que ha aconseguit mobilitzar 416 canongins sense comptar amb els nombrosos recursos econòmics i l'enorme difusió en mitjans de comunicació públics que es dipositen per a l'organització d'unes eleccions oficials.

En tota Catalunya ja s'han emès 578.394 vots en aquestes consultes, i sense haver-hi pogut participar més de la meitat de la població (Barcelona ha previst la iniciativa per a l'abril de 2011), el que manifesta el cada vegada més alt grau d'importància que té el tema entre els catalans, tant per la vessant identitària com per motius del propi benestar.

ADÉU ESPANYA

2010-06-09T16:49:00.000+02:00

Fa 150 anys que va néixer a Barcelona Joan Maragall. Poeta de reconeguda solvència, desenvolupà una intensa activitat literària traduint grans autors i col·laborant en els llavors principals diaris. Fou president de l’Ateneu de Barcelona, Mestre en Gai Saber als Jocs Florals barcelonins i fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les obres més destacades de Maragall podem esmentar “Visions i Cants”, 1900; “L’Elogi de la paraula”, 1903; “El Comte Arnau”, 1909; “Enllà”, 1906; “Oda nova a Barcelona” i “Cant espiritual”, 1910; i “Seqüència”, l’any de la seva mort, el 1911. Tanmateix, avui vull parlar de la seva coneguda “Oda a Espanya” (1898), aprofitant l’emissió a TV3, el passat dia 3 de juny, de l’interessant documental de Dolors Genovès, "Adéu Espanya?".

El documental fa una passada per les situacions en paral·lel que viuen Catalunya amb Espanya, Escòcia amb el Regne Unit, el Quebec amb Canadà i Groenlàndia amb Dinamarca. Són quatre situacions semblants en aparença, però amb una diferència fonamental: ells no tenen un partit polític, hereu del règim anterior, disposat a qualsevol cosa per a mantenir la unitat d’una Espanya que, per ells, encara és aquell estat unitari sense fissures tant enyorat, però que d’haver-n’hi, de fissures, ells les tancaran a sang i foc. Cosa que crea un estat de por en alguns catalans amb ganes de secessió. En canvi, el Regne Unit, Canadà i Dinamarca són democràcies consolidades, disposades, com és lògic, a acceptar la voluntat dels ciutadans manifestats en majoria, encara que sigui reclamant la independència.

Els hereus del franquisme, per recuperar el poder estan disposats a enfonsar la imatge de l’Espanya que tant diuen estimar. Mentre una destacada líder d’aquest grup, admet que diu barbaritats sobre economia només per molestar, el seu gran ideòleg, en una mostra de patriotisme sense parangó, anima els inversors internacionals a treure els seus diners d’Espanya perquè el Govern actual és un desastre. L’objectiu és enfonsar-ho tot per allò de “com pitjor millor”. Amb aquest patriotes no és estrany que la marca Espanya cotitzi a la baixa fora fronteres, però també a Catalunya on, si fem cas de les enquestes, a un 40% de catalans els agradaria votar SÍ en una consulta per la independència i engegar a fer punyetes a tota aquesta gentussa.

Com va dir Dolors Genovès, en el diàleg de després de l’emissió del documental, el que passa a Catalunya no passa ni a Escòcia, ni a Groenlàndia ni al Quebec, allà no tenen por dels polítics que governen a l’Estat on pertanyen, ni de l’exercit, ni de res. Si de cas, alguns temen per la seva feble economia. Igual com passava ara fa uns anys aquí: es parlava d’una decadència catalana davant l’empenta de Madrid i València. Això ha canviat rotundament, Catalunya ja no depèn del mercat espanyol, entre el consum intern i els mercats exteriors donen vida suficient a la nostra economia.

He dit alguna vegada que no sóc independentista, però cada vegada ho dic amb menys convicció perquè l’Adéu Espanya de Maragall, escrit fa més d’un segle, avui és d’una vigència decebedora. Fa 35 anys de la mort del dictador i 32 de l’aprovació de la Constitució espanyola, però l’encaix de Catalunya dins d’Espanya és cada vegada més difícil. Maragall deia, “Escolta Espanya la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana, et parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra..”. Són incapaços de respectar quelcom tan propi com la llengua, llavors i ara. “On ets, Espanya?, no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora?”. Després de parlar amb claredat la nació catalana per boca dels seus representants en el Parlament de Catalunya, després de retallades malèvoles d’un Estatut que, tot i així fou aprovat a les Corts generals i finalment en Referèndum pel poble català, els hereus de Franco i algun altre “amic de Catalunya” portaren l’Estatut al Constitucional que, després de quatre anys, sembla que ens el tornarà fet miques.

“Has desaprès d’entendre els teus fills?. ¡Adéu, Espanya!.

Sebastià Barrufet Rialp
Periodista

AGENDA D'ACTES DE LA CANONJA DECIDEIX!

2010-05-31T13:59:00.005+02:00

AGENDA D’ACTES

· Dissabte 29 de maig (Rambla Garrigues) 13:00 h.
VERMUT

· Divendres 4 de juny (IES Collblanc) 12:30 h.
* XERRADA A L'INSTITUT.
A càrrec de Joan Reig (músic dels Pets) i Gerard Fernàndez (Decidim.cat)

· Dissabte 5 de juny (Centre d’Estudis) 21:00 h.
TAULA RODONA

· Divendres 11 de juny (La Nova Amistat) 21:00 h.
CONFERÈNCIA

· Dilluns 14 de juny (Orfeó Canongí) 20:30 h.
XERRADA – Cercle Català de Negocis

· Divendres 18 de juny (Orfeó Canongí) 22:30 h.
CONCERT i SORTEIG

· Dissabte 19 de juny (Plaça del Castell) 21:30 h.
SOPAR POPULAR i BINGO
Cal portar-se el sopar. Hi haurà servei de bar.
Apunteu-vos a Cal Quimet abans del dimecres 16 de juny.

· Diumenge 20 de juny
VOTACIONS (Col·legis Electorals) de 9 a 20h.
Amb actes durant tot el dia i per tot el poble.

* Acte per als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l'Institut Collblanc.

VOT ANTICIPAT: en tots els actes organitzats es podrà exercir el vot anticipat.

LA PREGUNTA “Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Es pot respondre lliurement: Sí, No o En blanc.

QUI PODRÀ VOTAR? Tots els empadronats a la Canonja majors de 16 anys, sense discriminació de nacionalitat.

QUÈ NECESSITES PER VOTAR? El DNI, el NIE o el passaport; o un certificat d’empadronament. Si per identificar-te utilitzes el NIE o el passaport, hauràs de dur també la targeta sanitària.

PREMIS ALÍ BEI

2010-05-11T18:46:00.000+02:00

Molt abans de recuperar la democràcia, fins i tot abans que l’inefable senyor Fraga Iribarne passes per ser-ne el descobridor, ja hi havia periodistes i escriptors interessats en el turisme. A nivell espanyol, un grup de companys formàvem una associació professional anomenada ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE ESCRITORES DE TURISMO (AEDET). Tot just engegat l’Estat de les Autonomies, els socis catalans i també els de Madrid vam proposar a la resta d’Espanya la creació d’una Federació que, emmirallada en el fet autonòmic, ens aplegués a tots, encara que agrupats en Associacions Territorials. Vam donar forma a allò que seria la FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PERIODISTES I ESCRIPTORS DE TURISME (FEPET), que trobaria cabuda internacional a la Federació Internacional (FIJET), a l’aixopluc de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i l’UNESCO. A Catalunya vam fer possible l’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PERIODISTES I ESCRIPTORS DE TURISME (ACPETUR). En vaig ser president durant més de 10 anys i també vicepresident de la Federació Espanyola. Vam treballar a favor de les vessants econòmica, industrial i de comunicació del turisme. Per agrair les tasques professionals, personals i empresarials, vam instituir els Premis ALI BEI.

El pseudònim d’Alí Bei-el-Abbasí correspon a Domènec Badia Leblich, nascut a Barcelona el 1766 i mort a Damasc el 1818. Viatger i escriptor, va estudiar a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1801 va presentar un projecte de viatge a Carles IV per explorar el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, viatge que va començar el 1803. Però els objectius científics del viatge no eren del tot veritat, més aviat obeïa a un projecte d’expansió política i econòmica, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert el Mediterrani al comerç català. Badia anava disfressat i amb nom aràbic; home intel•ligent i observador reeixí en la seva missió i, a més a més, recollí abundant material sobre la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visitava. Al tornar, el 1808, es trobà amb el fet de l’ocupació napoleònica, aleshores va oferir els seus serveis a Josep I, que li oferí diversos càrrecs administratius. El 1814 va marxar a París amb les tropes franceses, on Napoleó li encarregà un nou viatge, també “científic”, a l’Índia. Aquest cop, però, la seva missió no podia deixar d’inquietar els anglesos, màxims competidors de França en el terreny de l’expansió colonial. No pogué arribar a l’Índia, sinó que desaparegué a Damasc, molt probablement assassinat per instigació d’agents britànics.

Domènec Badia i Leblich (ALI BEI) tenia un esperit observador i una curiositat enciclopèdica, i deixava constància escrita dels seus viatges; els explicava amb pels i senyals, tal com succeïen. És un dels darrers representants de la figura del viatger il·lustrat setcentista. La seva obra, que s’inscriu dins del gènere il·lustrat de viatges, escrita principalment en francès, fou traduïda a l’anglès, a l’alemany, a l’italià, al castellà i al català. Els periodistes i escriptors de turisme i viatges podem considerar-lo un reconegut predecessor. Per això a l’ACPETUR vam crear els PREMIS ALI BEI.

Sóc l’únic fundador encara viu d’aquesta associació periodística. Ja fa anys, els dirigents de llavors van distingir-me amb el títol de “Soci d’honor”, i el dia 4 d’aquest mes de maig van concedir-me “El Premi Especial al Personatge, per ser l’impulsor de (“l’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PERIODISTES I ESCRIPTORS DE TURISME”). Amb l’assistència d’autoritats com el Conseller de Turisme, Josep Huguet, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marin (es va celebrar un sopar a l’Hotel Porta Fira, del grup Hoteles Santos), càrrecs de la Diputació de Barcelona i de Segòvia (també premiada per la seva campanya de promoció), representants del sector hoteler i turístic en general i de molts companys de l’associació. Per a mi l’acte va ser realment emotiu. I (ho confesso) vaig perdre els papers quan l’encarregada de donar-me el premi va ser la meva filla Sílvia, que ara forma part de la junta directiva. Així va passar i així ho explico. Gràcies a tots.

Sebastià Barrufet Rialp

Periodista

PLATAFORMA LA CANONJA DECIDEIX

2010-05-04T13:12:00.003+02:00

S'ha constituït la plataforma "La Canonja Decideix" per portar a terme la consulta sobre l'encaix Catalunya-Espanya (que ja s'ha realitzat a gairebé la meitat de municipis catalans) a la Canonja. La data escollida és el diumenge 20 de juny, corresponent a la següent onada de consultes arreu de Catalunya.

La plataforma demana la col·laboració i implicació de tots els canongins que vulguin adherir-se a aquesta iniciativa social per tal de mostrar que som un poble amb un alt sentit demòcrata (com ha quedat palès en el recent procés de segregació entre la Canonja i Tarragona).

És necessària la participació voluntària de molta gent, de tots els àmbits i edats, per tal de fer possible l'èxit d'una de les primeres iniciatives populars de la Canonja com a poble, i tornar a posar la Canonja al mapa.

La Plataforma es reuneix tots els dijous a les 8 del vespre a l'Orfeó Canongí per tal de planificar i organitzar els diferents actes. Tothom és convidat a participar-hi.

A més, aquest dijous 6 de maig es comptarà amb la participació de Gerard Vila, una persona experta en l'organització de consultes i que ha recorregut el llarg i ample del nostre país fent tasques de formació i assessorament entre les diverses comissions que s'han format, per tal d'assessorar i resoldre els dubtes dels canongins en aquesta tasca.

Per més informació podeu visitar:
http://lacanonjadecideix.blogspot.com
http://www.facebook.com/lacanonjadecideix

O escriure a l'adreça: lacanonjadecideix@gmail.com

O directament assistir a les reunions dels dijous.

NOVA ENQUESTA

2010-05-04T12:11:00.000+02:00

L'enunciat de la nova enquesta és:

"Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"

Les possibles respostes són: Sí, No, En Blanc.

____________________________

Els resultats de l'enquesta anterior han estat:

"S'hauria d'impulsar des d'entitats canongines l'adhesió a Catalunya Decideix?". Vots totals: 24

Sí, si Tarragona Decideix tira endavant les consultes.
12% (3 vots)

Sí, encara que Tarragona no tirés endavant les consultes.
79% (19 vots)

No.
8% (2 vots)

Gràcies per participar!

BATIBULL 2010 "Ets un guiri del teu poble?"

2010-04-20T10:09:00.002+02:00

Un any més, el cap de setmana més proper a Sant Jordi, l'Agrupament Escolta i Guia "Bisbe Borràs" porta la seva festa, el "Batibull", als carrers de la Canonja.

Enguany s'ha triat el lema "Ets un guiri del teu poble?" per fer reflexionar als canongins (i més després d'haver recuperat la condició de poble) sobre la implicació envers les entitats, l'activitat cultural, la participació, en el fer i conèixer el poble.

Programa d'actes:

Divendres 23 d'abril (Sant Jordi)

Durant tot el dia
Venda de roses i llibres a la plaça de la Raval

17:30h
Actuacions musicals

20:00h
Ruta turística amb sortida a la plaça de la Raval

21:30h
Sopar d'entrepà al parc dels pins del Forgues (cadascú es porta el seu sopar)

22:00h
Jocs i gimcanes preparats per l'Equip de pares i mares

Dissabte 24 d'abril

17:30h
Celebració del Batibull a l'església de Sant Sebastià

20:00h
Xerrada a la Nova Amistat: "El parlar de la Canonja", a càrrec del Dr. Pere Navarro

21:30h
Sopar popular a la Rambla de les Garrigues (entre Escultor Martorell i Enric Gispert).
Tiquets a Cal Quimet fins el dimarts 20. Preu: 8€
Hi haurà servei de barra

23:00h
Actuació musical amb Articulat

00:30h
FestiCanonja: música de revetlla

Diumenge 25 d'abril

11:00h
Fira del Batibull amb paradetes, jocs, tallers i diferents entitats del poble a la Rambla de les Garrigues

12:30h
Taller de braç de Fabiola gegant!

FELICITATS CANONGINS!

2010-04-18T13:05:00.000+02:00

El passat dia 15 d’abril (a partir d’ara serà festa local a la Canonja) vaig publicar a facebook aquesta notícia: “La Canonja ja és independent. Avui dia 15 d’abril del 2010, el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la municipalitat del poble on vaig tenir la sort de néixer ja fa molts anys. Una decisió franquista va anexionar el poble de la Canonja a la ciutat de Tarragona. Recuperada la democràcia hem hagut d’esperar encara massa anys, però per fi s’ha imposat la raó. ¡Felicitats Canongins!”.

Insisteixo: Felicitats a tothom, començant per l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, que si bé es va trobar molta feina feta, l’ha sabut acabar a la perfecció. Felicitats i agraïment al meu amic, Pep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. I a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya per la unanimitat en la resolució sobre la Canonja. I a l’Estímul, revista de la Canonja, gràcies a la qual em sento més a prop del meu poble, malgrat la meva absència física.

L’espoliació de 1965, es va produir perquè en el terme municipal de la Canonja s’hi havia d’instal·lar la indústria petroquímica, convertida amb els anys en una de les més importants d’Espanya. Aquella decisió va sacsejar els canongins. No es pot negar que l’expropiació de les terres va suposar per alguns un extraordinari ingrés de capital, tanmateix, el pretès arrambatge de la nostra identitat no tenia preu. Aquell decret franquista obeïa a interessos econòmics, però amb conseqüències de denigració col·lectiva.

Després d’un llarg procés, iniciat tot just després de la constitució dels ajuntaments democràtics l’any 1979 (en la meva qualitat de membre electe d’aquell primer ajuntament democràtic de Tarragona, vaig ser receptor de les primeres reivindicacions canongines), el procés va continuar durant més de trenta anys. L’esforç a valgut la pena, finalment ha arribat a bon port el projecte reivindicatiu. Amb més o menys il·lusió i entusiasme, han sigut molts els esforços realitzats per molta gent. Per proximitat vaig viure especialment els de Josep Canadell i Veciana, que fou alcalde durant anys d’allò que vam aconseguir al principi: l’entitat municipal descentralitzada (EMD).

La solució parlamentària del cas Canonja es va produir en una de les setmanes negres políticament parlant. El Tribunal Suprem donava la nota amb el cas Garzón, la perplexitat d’uns i el descarat gest d’altres, feien reviure les “dues espanyes”. I el Tribunal Constitucional, amb la seva “no sentència” sobre l’Estatut de Catalunya quedava desqualificat de per vida, fent palès que la Constitució no dóna cabuda al pacte polític per encaixar Catalunya a Espanya. Per això són més agraïts els 126 vots a favor i cap en contra dels diputats catalans a favor de la Canonja. Diu que l’alcalde Muñoz es va emocionar, jo també al veure arribar a un acord dos ajuntaments amb majoria d’esquerres i que el desenllaç fos en un Parlament de Catalunya també amb majoria d’esquerres.

Els 8.000 habitants del barri de Bonavista (graner de vots d’esquerra) romanen al municipi tarragoní, i els poc més de 5.000 habitants de l’ajuntament de la Canonja, el número 947 de Catalunya, gaudiran dels 5,5 milions d’euros que en concepte d’impostos genera la petroquímica. Avantatges innegables, però amb els inconvenients propis d’una indústria bastant bruta.

Després de les felicitacions, ara és el moment de desitjar sort i encerts als membres de la Junta Gestora: vuit del PSC, dos de CiU i un del PP. Encerts que hauran de continuar després de les pròximes eleccions locals, que dotaran la Canonja d’un Govern local democràtic, del que no gaudien els canongins des del darrer Ajuntament republicà.

Sort amics!

Sebastià Barrufet Rialp

Periodista

REACCIONS A LA INDEPENDÈNCIA DE LA CANONJA

2010-04-16T13:19:00.001+02:00

Dóna'ns la teva opinió de què et sembla i com has viscut el procés d'independència de la Canonja.

Sortiran a la propera edició de l'Estímul!

EL PARLAMENT APROVA EL DIA 15 LA MUNICIPALITAT DE LA CANONJA

2010-04-14T00:06:00.002+02:00

PROGRAMA D'ACTES - dijous 15 d'abril de 2010

9 del matí:

A la sala noble del Castell de Masricart es podrà seguir en directe el Ple del Parlament de Catalunya (aforament limitat a la capacitat de la sala).

El ple també es pot seguir en directe a través del Canal 3/24 i de http://www.canalparlament.cat/.

Un cop aprovada la Llei:

Repicament de campanes tant a l'església de Sant Sebastià com a la de la Mare de Déu de l'Esperança.

Tirada de coets tronadors.

6 de la tarda:

Cercavila musical a càrrec de la banda de cornetes i tambors de la Canonja.

7 del vespre:

Tronada a la Rambla de les Garrigues i repartiment del mocador commemoratiu.

A continuació:

Anada a l'Ajuntament en comitiva per part de la Corporació municipal, gegants Bià i Esperança, grup de grallers de l'Orfeó Canongí i tots els canongins i canongines que desitgin participar-hi.

Recorregut: Rambla de les Garrigues i Carrer Raval fins arribar davant de l'Ajuntament.

Cercavila de foc amb diables i la Morena de Salou.

Recorregut: Poetes Bertran, Av. M. Carrasco i Formiguera, Masricart i Raval fins arribar davant de l'Ajuntament.

Davant de l'Ajuntament: Actuació d'una xaranga.

Parlament de l'Alcalde Roc Muñoz des del balcó de l'Ajuntament.

Piscolabis i música amb la Dixi Band.

Aquest dia serà històric per al nostre poble. Commemorem-ho endomassant els balcons i finestres de les nostres cases, empreses i seus de les entitats, manifestant així la nostra alegria vers aquest fet que, sens dubte, ha de ser punt de partida cap a un pròsper futur del nostre poble.

L'Ajuntament de la Canonja posa a la vostra disposició les banderes, que podeu recollir al Castell de Masricart de 9 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre al preu simbòlic d'un euro.

FESTIVAL IMPOSSIBLE!!!

2010-04-13T23:47:00.001+02:00

Després de l'èxit de l'any passat, el festival "Impossible!" torna a la Canonja. Un completa programació, incloent una Gala Internacional de Màgia o actuacions amb tanta repercussió com la del Màgic Andreu, per tornar a gaudir, un any més (la 5a edició), d'aquest Festival de Màgia que està arrelant al nostre poble.

La major part dels actes són gratuïts excepte:

Gala Internacional de Màgia (entrades numerades) 6€
El show del Màgic Andreu (entrades numerades) 6€
Poemes Visuals 3 € (inclou porció de pastís d'aniversari)

Venda d'entrades anticipades al Castell de Masricart del 12 al 15 d'abril de 4 de la tarda a 8 del vespre.

Abonament Gala Internacional de Màgia i Show del Màgic Andreu 10€

PROGRAMACIÓ COMPLETA

Divendres 16

21.00 h / Orfeó Canongí / Preu: 6 €

Gala Internacional de Màgia amb Brando y Silvana, Giro, Mag Gerard i Tangorditos

Dissabte 17

10.00 h i 12.00 h. Escola La Canonja

Magiaflèxia amb Creatics i Mag Gerard (taller)

Edat: a partir de 7 anys. Places limitades

INSCRIPCIONS AL CASTELL DE MASRICART

DEL 6 AL 9 D'ABRIL EN HORARI DE BIBLIOTECA

17.00 h Plaça del Castell, Av. de les Garrigues, C. Raval

La mà màgica, amb Maga Silvana (màgia de prop itinerant)

21.00 h Orfeó Canongí Preu: 6 €

El show del Màgic Andreu (humor i il·lusionisme)

Diumenge 18

11.30 h / Sortida de la Nova Amistat

Action! amb Clownx Teatre (cercavila/animació de carrer)

12.30 h / Pl. del Castell

Laboratori Màgic amb Cia. Mundo Mandarina (clown, màgia, contes, titelles)

18.00 h Orfeó Canongí 3 €

Poemes Visuals amb Cia. de titelles Jordi Bertran (titelles i música en directe)

Pastís d’aniversari per a tothom

Organitza: Patronat de Cultura Castell de Masricart

LA CANONJA DECIDEIX! (20J)

2010-03-18T11:14:00.007+01:00

Alguns representants d'entitats canongines ja han començat a reunir-se amb membres de la Plataforma Tarragona Decideix per tal d'estendre i apropar les consultes al nostre poble. La data escollida és el diumenge 20 de juny, la mateixa que a Tarragona (http://www.tarragonadecideix.cat/).

Per a aconseguir una bona organització es necessita la implicació de molta gent de diferents entorns, per difondre la consulta a tots els àmbits i fomentar-ne la participació.

El proper dijous 8 d'abril, a dos quarts de nou del vespre, es farà una reunió informativa a l'Orfeó Canongí per tal d'exposar la iniciativa i que tothom qui ho desitgi pugui fer-se'n partícep.

Des d'aquí animem a tots aquells qui vulgueu col·laborar-hi d'una manera o una altra, amb més o menys mesura (des de posar-se en un dels comités a -simplement- reenviar la cadena d'e-mails), a que us poseu en contacte amb l'organització a la següent adreça: lacanonjadecideix@gmail.com. Implica-t'hi!!!

Us convidem a deixar qualsevol comentari o opinió referent a aquesta notícia, i a participar en l'enquesta del Blog de l'Estímul.

Més informació a:

www.facebook.com/lacanonjadecideix

http://www.referendumindependencia.cat/

Per l'exercici de llibertat al dret democràtic de decidir:

La Canonja Decideix!!!!

LA CANONJA PER HAITÍ - Diumenge 14 de març

2010-03-09T15:26:00.000+01:00

Data: 14 de març de 2010, a les 11 del matí

Lloc: Des del Poliesportiu Josep Canadell Veciana

Organitza: Ajuntament de la Canonja i mares i pares de l'Agrupament Escolta i Guia Bisbe Borràs

Hi ha dues opcions proposades:

a) Bicicletada popular per diferents carrers del poble i per camins

Inscripció al Poliesportiu a partir del divendres 5 de març, de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Preu: 3€
Sortida a les 11 del mati des del Poliesportiu canongí Josep Canadell Veciana. Hi haurà dos recorreguts, un per tothom pels carrers del poble, i després continuaran els que vulguin fer un passeig més llarg, per diferents camins. Durada total: aproximadament una hora i mitja.
Tots els inscrit rebran una entrada gratuïta per la sessió de cinema per un € del mateix dia.

b) Caminada fins a la Boella

Inscripció al Poliesportiu a partir del divendres 5 de març de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Preu: 3€
Sortida a les 11 del mati des del Poliesportiu canongí Josep Canadell Veciana, caminant fins a la Boella. A l'arribar al barranc de la Boella, es farà una explicació sobre els diferents descobriments realitzats pels arqueòlegs.

Amb el tiquet solidari per Haití teniu entrada gratuïta al CINEMA PER UN EURO del mateix dia 14. L'admissió estarà limitada a l'aforament de la sala.

El total recaptat serà entregat a la Creu Roja, que serà la institució encarregada de gestionar l'ajut.

El dia 12 de gener de 2010, un terratrèmol de 7,3º a l'escala de Richter, va ocasionar una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història. Haití, el país més pobre del continent Americà, va ser devastat, calculant-se que 230.000 persones han perdut la vida, més de 250.000 han resultat ferides, i aproximadament un milió de persones s'han quedat al carrer a l'haver-se destruït les seves cases.

Les condicions de vida en aquell país ja eren tan dolentes abans del succés (el 80 per 100 de la població vivia sota el llindar de la pobresa), que qualsevol ajut i campanya internacional que s'hagués promogut hauria estat prou justificada. És ara, no obstant, després que tots hem pogut veure les terribles imatges d'aquest succés, que el món sencer se sent solidari amb aquest poble que pateix.

L'Ajuntament de la Canonja, juntament amb el Grup de Mares i Pares de l'Agrupament d'Escoltes Bisbe Borràs organitzen un acte sota el nom: LA CANONJA PER HAITÍ, per tal de recaptar fons que es destinin a ajut material, mèdic, i de reconstrucció del país.

XXIV CHALLENGE DE LA CANONJA

2010-03-07T21:12:00.005+01:00

La Challenge ha tornat a la Canonja després d'un any sense celebrar-se. Aquesta 24a edició ha constat de tres etapes: el trofeu Sant Sebastià (13 de febrer), amb un traçat de 72 quilòmetres; el trofeu la Rambla (20 de febrer), amb un recorregut de 84 quilòmetres; i el trofeu d'Hivern (27 de febrer), de 87 quilòmetres.

El corredor Gabriel Hernández (Club Ciclista Campió Llorens), campió elit d'Espanya el 2007, s'ha proclamat vencedor de la XXIV Challenge de la Canonja. La tercera i última etapa, marcada per l'espessa boira i el temps plujós, l'ha guanyat -en un sprint disputat per deu corredors- el ciclista castellonenc, qui també es va imposar la setmana passada en el Trofeu Rambla. Cal destacar l'absència per la fractura en una clavícula del primer classificat provisional fins llavors, Víctor Iturat (CJAM de Santa Oliva).

GENERAL FINAL
1r G. Hernández (C. Llorens) 6h08:29
2n M. Cortina (Sedis) 6h08:29
3r D. Márquez (C. Llorens) 6h08:29
4t J. Fernández (C. Franco) 6h08:29
5è A. Forné (Badaggio) 6h12:06
6è F. Artero (Secuitenc) 6h12:06
7è J. Benítez (Cecoc) 6h12:06
8è J. Puit (CJAM) 6h12:06
9è C. Juncosa (Olympia) 6h12:06
10è J. Lleti (Restaurant C.V.) 6h13:51

Per categories:
- 1r Èlit: Gabriel Hernández
- 1r Sub-23: Daniel Márquez
- 1r Master- 50: José Mezquita

1a Etapa: TROFEU SANT SEBASTIÀ (13/02/2010)
1r V. Iturat (CJAM) 1h44:35
2n J. González (A. Lleida) 1h45:09
3r J. Madrigal (Pinturas) 1h45:09
4t J. Rubio (CJAM) 1h45:13
5è D. Cornado (C. Lleida) 1h45:13
6è G.Hernández (C. Llorens) 1h45:31
7è J. Font (CJAM) 1h45:31
8è G. Soriano (Rualje) 1h45:31
9è J. Olivella (Ratpenat) 1h45:31
10è V. Gil (C. Llorens)1h45:31

2a Etapa: TROFEU LA RAMBLA (20/02/2010)
1r G. Hernández (C. Llorens) 2h09:49
2n J.Genthon (CJAM) 2h09:49
3r J. Cervantes (CJAM) 2h09:49
4t C. Herrero (C.M. Inver) 2h09:49
5è I. Díaz (Ajt. TGN) 2h09:49
6è D. Arnal (V. Aragón) 2h09:53
7è J. Soler (Inv. Lleida) 2h10:18
8è J. Font (CJAM) 2h10:18
9è D. Llauradó (Ajt. TGN) 2h10:18
10è V. Iturat (CJAM) 2h10:18

3a Etapa: TROFEU D'HIVERN (27/02/2010)
1r G. Hernández (C. Llorens) 2h13:09
2n C. Verona (Cajamar) 2h13:09
3r R. Cruz (Telekom Skoda) 2h13:09
4t J. Fernández (C. Franco) 2h13:09
5è M. Cortina (Sedis) 2h13:09
6è A.Marrassé (Catalunya Sud) 2h13:09
7è J. Cugat (Restaurant C.V.) 2h13:09
8è D. Márquez (C. Llorens) 2h13:09
9è F. Carnicer (Massi) 2h13:09
10è F. Artero (Secuitenc) 2h16:17

PALMARÈS CHALLENGE LA CANONJA
1984 Antoni Balaguer
1985 Xavier Duch
1986 Manuel Valencia
1988 Mariano Fermín
1989 Carlos Callarisa
1990 Josep Balaguer
1991 Jordi Vila
1992 Javier Faricle
1993 Enrique Martínez
1994 Josep Antoni Flecha
1995 Albert Pérez
1996 Marc Martínez
1997 Sebastià Franco
1998 Emili Pérez
1999 Gerard Bertran
2000 Sergi Escobar
2001 Daniel Navarro
2002 Xavier Tondo
2003 Ismael Ventura
2004 Jeroni Vázquez
2005 Sebastià Franco
2007 Andoni Solà
2008 Eric de Miguel
2010 Gabriel Hernández

LA CANONJA 3 LLUITA PER ATURAR L'ARE

2010-03-07T14:06:00.005+01:00

COL·LECTIUS I ENTITATS DEL CAMP INTERPOSEN UN CONTENCIÓS ADMINISTRATIU AL PLA DIRECTOR DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

Les CUP de Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell, l'entitat la Canonja 3 – Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Unió de Pagesos, l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, Gent del Poble de Montblanc, el Col·lectiu Independentista del Priorat i altres col·lectius i entitats del Camp després de presentar al·legacions i presentar un recurs potestatiu de reposició arriben al contenciós administratiu amb el propòsit d'aturar els desenvolupaments urbanístics de les AREs del Camp de Tarragona.

Dos anys i quatre mesos després de l’aprovació del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, i després de denunciar públicament en diverses ocasions, presentant al·legacions i un recurs d'alçada, arribem a la via del contenciós administratiu.

Les ARE varen escenificar la claudicació del govern de la Generalitat davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns moments abans de l’entrada en la gran crisi econòmica que patim, una crisi d’abast mundial i de tot el sistema productiu. La construcció d’habitatges de protecció oficial era l’excusa, però la finalitat encoberta no era altre que la creació de sòl residencial, de forma ràpida, a un preu molt inferior al preu de mercat, en benefici dels promotors, dels constructors i dels polítics corruptes, una operació per legalitzar tots els possibles casos “Pretòria” existents. La gran crisi ha situat les coses en el seu lloc, el capital ha deixat d’apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els promotors privats, no pot tirar endavant.

Del Decret de mesures urgents en matèria urbanística en podem dir moltes coses, ja s'ha denunciat que no donava resposta, en el moment en que va sorgir i encara menys ara, al problema d’accés d’habitatge, sinó que era una mesura per satisfer les necessitats del capital promotor i constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasol havia anat comprant arreu del Principat. Sembla que no els hi està sortint massa bé ja que Incasol en aquests moment no té capacitat econòmica per afrontar-ho i els Ajuntaments que s'hi van mostrar d'acord, tenen un parc d'habitatges construïts i sense vendre tant gran que l'ARE els hi fa més nosa que servei.

El Govern d’Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el Pacte Nacional per l’Habitatge com una solució al dèficit d’habitatge protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de les vivendes que es construiran gaudiran d’algun tipus de cobertura pública. S’obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades de polítiques reals per garantir l’accés a l’habitatge, els actuals criteris d’accés a la protecció oficial exclouen els sectors més populars de la nostra societat. Les esperades mesures urgents en matèria d’habitatge han oblidat deliberadament les polítiques de foment del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La crisi immobiliària actual és una crisi d’excés d’oferta, per tant, al Principat i als Països Catalans hi sobren pisos! A molt pocs llocs es pot assegurar que facin falta habitatges.

Les conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a veure amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i la invasió de l’autonomia municipal. Per un cantó, elimina els processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en les qüestions de planejament general dels municipis. Per altra banda, es vulnera l’autonomia municipal garantida fins ara en matèria d’ordenació urbanística i anul•la l’autonomia municipal quant a la tasca planificadora i d’ordenació del territori. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar.

Les ARE també són l’exemple més evident del model de creixement indefinit que segueix defensant el Govern d’Entesa a Catalunya. Un model oposat als principis de sostenibilitat i preservació del territori. Les ARE impliquen un creixement, en nombre d’habitatges i de població, totalment inassumible i insostenible pel país i per la majoria de municipis afectats. Les ARE agreugen la realitat dels “barris dormitori” aïllats, i son, doncs, una política de desnaturalització municipal i social.

Des d’aquest plantejament considerem que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals, i que suposa la més gran vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments. Per tot plegat, s'interposa el Contenciós Administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Camp de Tarragona.

Les àrees residencials estan regulades pels Plans directors urbanístic, en el nostre cas, el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Camp de Tarragona, que inclou: ARE La Barquera, de Calafell; ARE Sant Gregori, de Falset; ARE Passeig Nord, de Reus; ARE Sector Residencial dels Pallaresos, Tarragona; ARE Eixample Estació, de Perafort, ARE La Canonja, ARE Pou Boronat, de Tarragona; ARE Ruanes, de Valls; ARE El Molí Baix, de Santa Oliva i ARE La Canaleta de Vilaseca. Des de l'aprovació inicial a la final, del Pla Director Urbanístic han caigut dues AREs al Vendrell i una ARE a Montblanc.

Els diversos plans redactat aquest últims anys, des de Barcelona, per definir el futur desenvolupament del Camp de Tarragona ens condemnen a convertir-nos en la segona àrea metropolitana de Catalunya. Els polígons industrials presents i els futurs, les infraestructures ja construïdes i les projectades ens volen portar cap aquest camí. Les AREs del Camp en són una altra peça, una peça que se'ls hi resisteix i que lluitarem perquè no puguin col·locar en el seu puzle de destrucció de territori i de desnaturalització de les relaciona socials. No permetrem que es desenvolupin barris sencers amb l'excusa d'uns equipaments necessaris. No permetrem que amb l'excusa dels habitatges de protecció oficial es construeixin vivendes del tot innecessàries. No permetrem que decideixin per nosaltres, tenim moltes coses per dir. Fins ara no hem callat i arribarem fins a on calgui per aturar les AREs del Camp de Tarragona.

Col·lectius i entitats signants del contenciós:

Assemblea de Joves de Reus

Associació de veïns des de Tarragona a Sant Ramon i Sant Ramon

Campanya Reus Viu

Col·lectiu Independentista del Priorat

CUP Reus

CUP Tarragona

CUP Valls

CUP El Vendrell

Gent del Poble (Montblanc)

La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat
Maulets Reus

Plataforma en defensa del Patrimoni Natural del Priorat

Plataforma Valls Viu

Unió de Pagesos

Per a més informació:

Aida Garcia (CUP Valls – Telf: 655263199)

Joan Pons Solé (La Canonja 3 – Telf.: 669924684)

OPINIÓ

2010-03-06T15:00:00.002+01:00

Aquest espai és perquè ens deixis la teva opinió sobre el tema que vulguis (que no estigui tractat en els articles). Suggeriments, queixes, recolzaments, ... tot el que t'inquieti sobre la Canonja i vulguis compartir!

Recorda que pots enviar-nos la teva "Carta a la Canonja" a estimul@orfeocanongi.com i la publicarem a la propera edició de l'Estímul.

Participa-hi!!! Junts fem la Canonja!!!

ENQUESTES

2010-03-06T14:45:00.006+01:00

S'hauria d'impulsar des d'entitats canongines l'adhesió a CatalunyaDecideix?

Sí, si TarragonaDecideix tira endavant les consultes
Sí, encara que Tarragona no tirés endavant les consultes
No

Vota des del menú L'ENQUESTA situat a la dreta del blog.

I dóna'ns la teva opinió, explicació o comentari aquí!!!

IDENTITAT

2010-03-05T22:56:00.000+01:00

Neixes en un poble tranquil, de caire eminentment agrícola, amb bona gent, solidari, treballador, amb esperit cultural, un bon teixit associatiu, amb un clima excel·lent, ben situat... El sents el teu poble. T’estimes aquesta terra.

Acull molta nova gent que hi arriba: una bona part fan l’esforç d’integrar-s’hi, hi participa activament i s’hi senten identificats; molts d’altres no... Fins i tot arriben a superar en nombre als oriünds, però continues defensant i respectant els valors de la democràcia –tot i que només té en compte números–, perquè és la millor representació del dret a la llibertat de decisió. Veus com amb els anys la seva fisonomia va canviant –massa–, al mateix ritme que els costums de la societat, que comporten un decreixement en el nivell d’implicació, en el sentir i fer poble.

Però en un moment determinat de la seva història, per diferents circumstàncies –que ara no vénen al cas– aquest poble perd la municipalitat i és annexionat a la gran ciutat veïna.

No obstant, el sentiment de pertinença i estima a les arrels perdura i es transmet de pares a fills. L’estatus polític i el sentiment identitari són dues coses diferents. Es manté l’essència. I un bon dia, davant el neguit, inquietud i anhel dels seus habitants, s’inicia un procés negociador pacífic, diàfan, gens conflictiu, que comportarà la recuperació de la identitat perduda. Fins i tot des del Parlament es reconeix la anormalitat i es retoquen lleis –escrites ja fa bastants anys–, adaptant-les als nous temps...

És una necessitat sense perjudici de l’altra part: continuarem estimant, relacionant-nos, participant i admirant a gent, indrets i costums seus. I amb total normalitat. No va en contra de ningú: és afegir –recuperar– una identitat; l’altra continuarà endavant plenament. Una riquesa més.

Fins aquí tots a una, no? I –el que és més important– de les dues parts implicades! Els de la ciutat també, fent un exercici de posicionar-se al lloc de l’altre, hi donen ple suport. Sense excepció: a qui no li agradaria que el poble dels seus avantpassats –que és el seu– recuperés la identitat perduda si el sentiment manifesta que és viu?

Doncs fem una analogia, un exercici d’extrapolació: afegiu-hi arguments encara de molt més pes, com una llengua pròpia, una història mil·lenària, tradicions, cultura, una gran capacitat de treball, qualitat i excel·lència en molts camps. I sabent que comportaria, a sobre, també més capacitat de benestar i riquesa. I ple reconeixement internacional. I tenint els recursos necessaris per assolir-ho i per enlairar-la al nivell dels capdavanters. Finalment rellegiu el text canviant-hi el nom del poble pel d’una nació sense estat... Ara ja no hi està tothom d’acord? Per què?!?!

Què hem fet malament perquè la nació on hem nascut i que ens estimem no pugui ser una nació com les altres? No haver pogut aguantar (fa tres segles!) un setge contra l’afany de poder de dues potències veïnes? Hauria de tenir més pes el valor d’un sentiment a unes arrels que no ha volgut morir durant tants anys i ha perdurat generació rere generació, malgrat les dificultats imposades, mostrant que és un anhel viu. Almenys tenir el mateix dret democràtic: la llibertat de poder decidir la pròpia indentitat.

Som d’un poble que no té municipi. Som d’una nació sense estat...

I un ens que no té estat no és ningú.

La naturalitat del procés de la Canonja i Tarragona ens dóna un model a seguir.

I’m catalan, I love freedom!

Pep Espasa Canadell

ES POSA EN MARXA EL BLOG DE L'ESTÍMUL!

2010-03-05T17:31:00.001+01:00

Un espai perquè tots els canongins puguin opinar dels continguts de l'Estímul: Cartes a la Canonja, Articles dels Col·laboradors, Actualitat Canongina, Espai d'Entitats i Agenda Cultural.

Participeu-hi!!!